Lloll Bertran treballà en els seus inicis a una caixa d'estalvis d'Igualada, compaginant aquesta activitat professional amb els seus estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art dramàtic.

Després demanà una excedència, camí de la seva consolidació plena al món del teatre, on fou actriu en obres com L'auca del senyor Esteve, Cyrano de Bergerac, Putiferi, El dret d'escollir, Lorenzaccio i El misàntrop i es consolidà en la companyia de Josep Maria Flotats.[3]

Participà en els anys 1980 en programes de televisió com Blanc o Negre, de Salvador Alsius, Tres estrelles, del Tricicle, i Crònica negra, sèrie de Ricard Reguant. També treballà en cinema en pel·lícules com Sinatra (1987), de Francesc Betriu i Cabeceran, Gaudí (1989), de Manuel Huerga, És quan dormo que hi veig clar (1989), de Jordi Cadena, Massa vell per a morir jove (1989), d'Isabel Coixet i Els àngels (1989), de Jacob Berger. També fou l'anònima senyora Roser a Catalunya Ràdio.

Més tard participà en pel·lícules de televisió com El misàntrop (1991), Bon any (… i ara, què) (1993) i Això s'acaba (1999), i en sèries de televisió com El joc del segle (1991–1992), Quico (1993) i Cosas que importan (2000). En 2008 ha participat en la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, com l'amiga de Juan Antonio.

Una de les seves interpretacions més conegudes és la de Vanessa a TV3,[4] nascuda en els anys 1990. El personatge és una presentadora femenina de publicitat, exuberant i una mica simplista. La Vanessa va ser reutilitzada moltes vegades,[5] incloent el programa Polònia el 2016.[6]

Durant els anys 1990 i 2000 va començar de protagonitzar produccions de televisió com a còmica major, amb títols com La Lloll (1993–1996 i 2003) i La Lloll: Un xou ben viu (1996).

Ha rebut múltiples premis, entre els quals el Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2008-2009, per la seva interpretació a El show de la Lloll. 25 anys.[7]