Musicòleg català nascut a Galícia. Professor de la Universitat de Barcelona

Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista. Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya. Ha col·laborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "Montsalvat" o "Cultura", i ha exercit com a crític musical de "Ritmo" i al diari "AVUI". Entre les seves obres destaquen La música i el Modernisme (1986), Cent anys de Conservatori (1987), Jaume Pahissa, un estudi biogràfic i crític (1996) i Manel Blancafort (1997). També és autor de la novel·la Una espina clavada al cor (1992), sobre la vida d’Enric Morera. És director de la col·lecció "Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear" (1999).