L’1 de gener de 1941 la Filharmònica de Viena va celebrar un concert de caràcter popular amb un programa format íntegrament per petites obres de la Johann Strauss fill. La particularitat de la idea era que el públic no les ballaria —estem parlant del públic vienès, acostumat a ballar valsos a tothora— si no que haurien de restar asseguts a la butaca i només pararien l’orella. La proposta va tenir èxit i, des d’aleshores, el concert s’ha anat celebrant ininterrompudament cada any, ampliant el repertori a la resta de membres de la familia Strauss i també amb la inclusió d’obres (de tant en tant) d’altres autors. El model, a més, s’ha anat expendint —gràcies també a les retransmissions televisives que acumulen milions d’espectadors— i actualment el so dels valsos, polques, quadrilles i marxes és sinònim de cap d’any arreu del món.

Quin és el secret de la música dels Strauss? Segurament hi ha molts elements a tenir en compte, però un dels principals és la frescor de les seves melodies, el sentit del ritme i, potser per sobre de tot, la fusió natural que van aconseguir entre música popular i música de concert. Van saber donar a la música del poble, als valsos i la resta de música de ball, un caràcter noble i elegant amb el so dels instruments de l’orquestra.

L’Orquestra Simfònica sant Cugat fa molts anys que celebra concerts al voltant de cap d’any amb un segell personal en el que combina la música vienesa amb la música de casa nostra i amb altres obres clàssiques que aporten un caràcter fresc i festiu. Enguany el protagonisme serà per la música brillant que Txaikovsky va escriure per al ballet La bella dorment i segur que no hi faltaran dues partitures indispensables: El Danubi blau i la Marxa Radetzky.

David Puertas Esteve, divulgador musical